Muyeres de consuelu

Mujer de consuelu
Nome chinu
Chinu tradicional 慰安婦
Chinu simplificáu 慰安妇
Treslliteraciones
Mandarín
Hanyu Pinyin Wèiān Fù
Wade–Giles Wei-An Fu
Nome chinu alternativu
Treslliteraciones
Min
Teochew Peng'im Teochew Peng'im2
Nome xaponés
Kanji • 慰安婦
Treslliteraciones
Romaji • ianfu
Nome coreanu
Hangul • 위안부
Hanja • 慰安婦
Treslliteraciones
- Romanización
revisada
• wianbu
- McCune-
Reischauer
• wianbu
[editar datos en Wikidata]
Muyeres de consuelu cruciando un ríu siguiendo a soldaos.

El términu muyeres de consuelu o muyeres de solaz foi un eufemismu usáu pa describir a les muyeres que yeren forzaes a la esclavitú sexual per parte de los militares xaponeses mientres la Segunda Guerra Mundial.[1][2]

Como un caso estremu de crímenes de guerra del Imperiu del Xapón, les estimaciones sobre la cantidá de muyeres arreyaes varia, ente un númberu mínimu envaloráu de 20 000 (según l'historiador xaponés Ikuhiko Hata)[3] y un máximu d'unes 410 000 (según un autor chinu),[4] pero'l númberu exactu continua so investigación y alderique. Con una mayoría de muyeres de Corea, China, Xapón y les Filipines,[5] y amás muyeres de Tailandia, Vietnam, Malasia, Taiwán, Indonesia y otros territorios ocupaos poles tropes imperiales, fueron usaes nes "estaciones de consuelu". Les estaciones fueron instalaes en Xapón, China, les Filipines, Indies Orientales Neerlandeses (anguaño Indonesia), depués en Malasia, Tailandia, Birmania, Nueva Guinea, Ḥong Kong, Macáu, y lo que foi la Indochina francesa.[6][7]

Les muyeres nueves nos países sol control del Imperiu xaponés yeren secuestraes de les sos cases.[8] En munchos casos engañábase-yos cola promesa de trabayu en fábriques o restoranes y, una vegada reclutadas, les muyeres yeren encarcelaes en "estaciones de consuelu" en países estranxeros. Otres muyeres fueron deteníes a punta de pistola, y dalgunes, dempués de ser violaes fueron llevaes a "estaciones de consuelu".[2][9] Foi documentáu que los mesmos militares xaponeses reclutaban muyeres a encomalo. Delles "estaciones de consuelu" fueron alministraes de forma privada, supervisaes, o alministraes, direutamente pol Exércitu Imperial Xaponés.

  1. Tessa Morris-Suzuki (8 de marzu de 2007), Japan's 'Comfort Women': It's time for the truth (in the ordinary, everyday sense of the word), The Asia-Pacific Journal: Japan Focus, http://www.japanfocus.org/-Tessa-Morris_Suzuki/2373, consultáu'l 4 d'agostu de 2011 
  2. 2,0 2,1 WCCW 2004.
  3. Asian Women'sFund, p. 10.
  4. Rose 2005, p. 88
  5. Women and World War II: Comfort Women Jone Johnson Lewis, About.com
  6. Brooks, Roy L. (199) When Sorry Isn't Enough: The Controversy Over Apologies and Reparations for Human Injustice. NYU Press, páx. 85-90, 95-97. ISBN 0814713327. Consultáu'l 2 d'agostu de 2015.
  7. "Comfort Women" Tell of Their Horrible Story in Documentary Screening The Seoul Times, 2010-04-11
  8. Japan party probes sex slave use, BBC, 8 de marzu de 2007
  9. Yoshimi 2000, pp. 100–101, 105–106, 110–111

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne